diumenge, 19 de febrer de 2012

CARNAVAL I QUARESMA






El carnaval és una de les festes més populars arreu del món. Cronològicament precedeix l’austeritat i la penitència de la quaresma. 
Comença el dijous gras o llarder i acaba amb l’enterrament de la sardina. El dia següent és dimecres de cendra, primer dia de quaresma.
A les nostres comarques el carnaval s’anomena carnestoltes, que significa "carnes tollendas" o carns suprimides amb clara al·lusió a l'inici del dejuni.

El carnestoltes pren personalitat pròpia, és un senyor molt "juerguista", el rei de la festa.
En el seu pregó, el rei dóna permís per passar-s’ho bé sense limitacions: és el moment de ballar i desfilar disfressat. Però el caos i la bogeria només duren fins el dimarts. Aquest dia la gent s’adona que tant desordre no és bo. En un judici públic, el rei és declarat culpable de tot, i se’l condemna a mort. Després de llegir el seu testament, se’l crema en públic. A partir de la mitjanit del dimarts s’acaba la festa i comença la Quaresma.
La vella Quaresma representa l’època que ve després del Carnaval. És una vella dejunadora i vegetariana, enemiga del rei Carnestoltes. Té set cames, una per a cada setmana d’aquest període que ve després del Carnaval, i que dura 40 dies. Durant el regnat de la vella Quaresma no es poden cometre excessos com, per exemple, menjar molt.
Durant els dies de Carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita. La vella Quaresma acaba guanyant, i s’abandonen les lleis del rei Carnestoltes: els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, a l’ordre, a la calma.
Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es podia menjar peix. Per això, la vella Quaresma porta sempre un tros de bacallà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada